El comtat de Peralada s’originà amb l’establiment de la Marca Hispànica per part de l’Imperi Carolingi, a finals del segle VIII. Aquesta marca estava formada per diversos comtats amb funcions militars defensives, que van perdurar fins a mitjan segle X, tot i que mai no van arribar a constituir un estatus jurídic ni polític consolidat.
Peralada esdevingué una vila de gran transcendència històrica. Va ser capital d’un comtat en una època en què Figueres —actual capital de l’Alt Empordà— era encara un petit nucli amb poques masies. La vila comptava amb exèrcit propi, encarregat de defensar el territori davant els comtats de Besalú i Empúries.
El declivi començà poc després de l’any 1078, amb la mort de Ponç I d’Empúries, que va repartir els seus dominis entre els seus fills Hug i Berenguer. Aquest darrer es convertí en senyor de Peralada i fundador d’una dinastia de vescomtes que primer reberen el nom de vescomtes de Peralada, després de Quermançó, i finalment adoptaren la denominació definitiva: vescomtes de Rocabertí.[5]
Malgrat haver estat durant l’alta edat mitjana un dels nuclis més poblats de la comarca, Peralada va començar a perdre protagonisme polític. Molts historiadors situen el punt d’inflexió en el trasllat de la capital del comtat d’Empúries d’Empúries a Castelló d’Empúries. A partir d’aquell moment, i especialment amb Hug II i Ponç II, Castelló va reforçar la seva posició estratègica i es convertí en centre de les accions emporitanes contra les aspiracions i l’activitat mercantil de la vila de Peralada. Aquest desplaçament podria interpretar-se com un intent d’acostar-se a la senyoria de Peralada i controlar-la més eficaçment, un fet que es confirmaria quan aquesta es convertí en un obstacle destacat per als interessos emporitans. Així, el comtat de Castelló d’Empúries es va enfortir mentre que el de Peralada quedà supeditat, esdevenint un comtat sense comtes.
Els Rocabertí exerciren un paper essencial en la història del territori. El vescomte Jofre de Rocabertí, primer a utilitzar aquest cognom, va disputar al comte d’Empúries Hug I la possessió del castell de Requesens, amb el suport del comte de Rosselló. La seva influència s’amplià encara més l’any 1249, quan Dalmau III de Rocabertí es casà amb la pubilla de Navata, que aportava drets feudals importants. Això li permeté consolidar el domini sobre Navata i Peralada, i edificar el palau de la vila, on fins i tot s’hi hostatjà Jaume I durant un viatge cap a Lió.
L’any 1285, les tropes invasores de Felip l’Ardit van acampar davant les muralles de Peralada, aleshores quarter general del rei Pere II. Després d’un combat a camp obert i un cop el rei i el seu fill van abandonar la vila, es va produir un gran incendi. Les cròniques medievals en discrepen: Ramon Muntaner atribueix el foc als almogàvers, mentre que Bernat Desclot indica que fou el vescomte Dalmau qui va ordenar-lo per evitar que l’enemic aprofités la vila.
Després d’aquesta devastació, els Rocabertí van impulsar la reconstrucció de Peralada, van edificar un nou palau i van construir un segon cercle de muralles. Encara avui és possible identificar restes de les muralles originàries integrades en el teixit urbà.
Durant la baixa edat mitjana, Peralada es mantingué com una vila dinàmica i activa, amb gremis menestrals destacats, un mercat important i un call jueu ben establert. A més, la vila comptava amb privilegis i lleis pròpies, recollides en el Llibre de la cadena.
Els vescomtes de Peralada sobresortiren també com a cortesans, diplomàtics i militars a la cort dels comtes de Barcelona. El 1472, en el context de la guerra civil catalana, Peralada fou assaltada per les tropes de Joan II, i la casa vescomtal en resultà greument afectada. Des d’aleshores i fins a finals del segle XIX, la vila va entrar en un progressiu declivi, convertint-se en un municipi rural, d’agricultura pròspera però amb menys pes que altres centres emergents com Castelló d’Empúries i Figueres, que amb el temps esdevingué la capital de la comarca.
A finals del segle XIX, els germans Antoni de Rocabertí, comte de Savallà, i Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, iniciaren una gran restauració del palau de Peralada i els seus jardins, que encara avui conserven bona part de la vegetació original. Malgrat ser un espai privat, el castell i els jardins continuen captivant els visitants pel seu gran valor històric i paisatgístic.
T’agradaria saber més detalls sobre la història del municipi?
Pots aprofundir en el passat de la vila aquí:
👉 http://ca.visitperalada.cat
