El comtat de Peralada començà amb l’establiment de la Marca Hispànica per l’Imperi Carolingi a final del segle VIII en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan segle x però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Peralada va ser una vila amb una història important. Era capital d’un comtat quan Figueres, actual capital de l’Alt Empordà, era tan sols un poble amb poques masies. Peralada tenia exèrcit propi, que defensava el territori davant dels comtats de Besalú i Empúries.
Peralada va decaure poc després de l’any 1078, quan va morir Ponç I d’Empúries, que va deixar aquest comtat en herència als seus dos fills Hug i Berenguer. Aquest últim es va convertir en senyor de Peralada i va ser el fundador d’una dinastia de vescomtes que primer es van anomenar vescomtes de Peralada i, més tard, de Quermançó. En acabat, van adoptar el nom definitiu: vescomtes de Rocabertí.[5]
Des de l’alta edat mitjana, tot i ser una de les poblacions amb més habitants de la comarca, va començar a decaure com a potència. Diferents historiadors creuen que el que desencadenà la pèrdua de capitalitat de Peralada va ser el trasllat de la capital del comtat d’empúries, d’Empúries a Castelló. A partir d’aquell moment, i sobretot en temps dels seus successors Hug II i Ponç II, la posició estratègica de Castelló, als límits del comtat de Peralada, va ser utilitzada com a punta de llança de les accions emporitanes contra les pretensions i el poder mercantil de la vila de Peralada, capital del territori amb aquest nom. La decisió de traslladar la capitalitat es podria interpretar com la voluntat d’apropar-se a la senyoria de Peralada i controlar-la més efectivament. Ho confirma el fet que aquesta senyoria es va convertir més endavant en un entrebanc notable per a les ambicions emporitanes. El comtat de Castelló d’Empúries es va enfortir i això va fer que el comtat de Peralada quedés supeditat al de Castelló. Va passar a ser un comtat sense comtes.
Els Rocabertí van ser decisius per la història del país i per la de Peralada. El vescomte Jofre de Rocabertí, el primer personatge que va fer servir aquest cognom, va lluitar contra el comte d’Empúries Hug I per la possessió del castell de Requesens, aliat amb el comte de Rosselló, de qui s’hauria fet vassall.
Els Rocabertí van enfortir el domini l’any 1249, gràcies al matrimoni de Dalmau III de Rocabertí amb la pubilla de Navata, que tenia drets feudals importants sobre Navata. Dalmau va obtenir, doncs, el domini de les regions de Navata i Peralada. Va bastir el palau de la vila, on Jaume I es va hostatjar de camí cap a Lió.
L’any 1285, l’exèrcit invasor de Felip l’Ardit va acampar davant les muralles de Peralada, que en aquella època era el quarter general del rei Pere II. Després d’una batalla a camp obert, quan el rei i el seu fill ja havien sortit de la vila, els almogàvers van calar foc a totes les cases. Però el que explica la primera versió que apareix a la crònica de Ramon Muntaner no és el mateix que la que relata la de Bernat Desclot, ja que aquest diu que qui va calar foc a Peralada va ser el vescomte Dalmau per evitar que els enemics se n’aprofitessin.
Després de la massacre de Peralada, els Rocabertí van fer restaurar la població, van edificar un nou palau i van fer el segon cercle de muralles. Encara avui podem trobar les restes de les muralles del castell originari als carrers de la vila.
Peralada continua sent una de les viles més importants de l’Alt Empordà en la baixa edat mitjana, amb distingits gremis menestrals, una gran activitat del mercat i el call. La vila tenia privilegis i lleis pròpies recopilades en el Llibre de la cadena.
Els vescomtes de Peralada destacaren com a cortesans, diplomàtics i militars en la cort dels comtes de Barcelona. L’any 1472, Peralada fou atacada per les tropes de Joan II. La casa vescomtal sortí molt afectada d’aquella guerra. Així doncs, a partir del segle xv, la vila de Peralada va començar a entrar en decadència fins a finals del segle xix, convertint-se a poc a poc en una població rural d’agricultura pròspera, però en inferioritat davant els altres comtats com el de Castelló d’Empúries i el de Figueres, que es convertiria en la capital de la comarca més tard.
A finals del segle XIX els germans Antoni de Rocabertí, comte de Savallà, i Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, van restaurar notablement el palau de Peralada, fent esment de la restauració dels jardins del palau, ja que la vegetació d’aquella època és la que encara es conserva actualment. Els jardins i el castell són d’ús privat, però tot i no poder-hi accedir d’una forma senzilla no perden el seu encant i interès per a les persones que visiten la vila perquè és un espai de gran bellesa.
T’agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d’aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat http://ca.visitperalada.cat
