Personatges històrics

  • Ramon Muntaner

    Peralada, 1265 – Eivissa, 1336

    Qui era?

    Ramon Muntaner va ser un cronista, militar i funcionari català, nascut a Peralada l’any 1265. Va viure de primera mà alguns dels principals episodis de l’expansió de la Corona d’Aragó durant els segles XIII i XIV i va estar al servei de diversos monarques del Casal de Barcelona.

    Va participar en diverses empreses militars i polítiques, entre les quals la conquesta de Menorca i l’expedició de la Companyia Catalana a Orient. També va exercir diversos càrrecs al servei dels reis de Mallorca. L’any 1325 va començar a redactar la seva Crònica, que va acabar aproximadament tres anys més tard.

    La Crònica de Ramon Muntaner és una de les quatre grans cròniques de la literatura catalana medieval i constitueix una font excepcional per conèixer la història de la Corona d’Aragó i l’expansió catalana i aragonesa per la Mediterrània.

    La seva relació amb Peralada

    Ramon Muntaner va néixer a Peralada l’any 1265, en el si d’una família ben situada de la vila. La casa del seu pare, Joan Muntaner, va acollir l’any 1271 Jaume I, Alfons X de Castella i Violant d’Aragó, durant la seva estada a Peralada.

    La seva vinculació amb la vila va quedar especialment reflectida en la seva Crònica. Muntaner coneixia directament Peralada i hi va situar alguns dels episodis més coneguts de la seva obra, entre ells la història de Na Mercadera i els fets de la invasió francesa de 1285.

    La destrucció de Peralada durant la Croada contra la Corona d’Aragó va marcar profundament la seva vida: després de 1285 ja no tornà a la vila.

    Per què és important?

    És probablement el personatge històric més universalment vinculat a Peralada. La seva Crònica converteix el nom de Peralada en un topònim present en una de les grans obres historiogràfiques medievals europees.

    A més, gràcies a Muntaner coneixem alguns aspectes de la vida quotidiana de la vila medieval, les seves hortes, la seva gent i els episodis de la guerra de 1285.

    Sabies que…?

    • El 1271, quan tenia només sis anys, va presenciar a Peralada la trobada de Jaume I i Alfons X de Castella, i la seva esposa, Violant d’Aragó.
    • Va començar a escriure la seva Crònica el 15 de maig de 1325, a Xirivella.
    • L’any 1332, el rei Jaume III de Mallorca el va nomenar batlle d’Eivissa, càrrec que va exercir fins a la seva mort.
    • La figura de Ramon Muntaner va propiciar l’agermanament de Peralada, Eivissa i Xirivella, tres viles estretament vinculades a la seva vida: Peralada, on va néixer el 1265; Xirivella, on va escriure la seva Crònica; i Eivissa, on va ser Batlle i on va morir el 1336.

    Per saber-ne més

  • Na Mercadera

    c. 1245 – c. 1300

    Qui era?

    Na Mercadera era una dona de Peralada que va viure durant la segona meitat del segle XIII. El seu nom real no ha quedat documentat i és coneguda pel sobrenom amb què apareix a la Crònica de Ramon Muntaner, probablement relacionat amb l’activitat que desenvolupava al seu obrador de merceria.

    La seva història té lloc durant la invasió francesa de 1285. Segons Muntaner, que afirma haver-la conegut personalment, Na Mercadera va sortir de la vila assetjada per anar al seu hort. Es va vestir com un home i va anar armada.

    A les hortes de Peralada es va trobar amb un cavaller francès que havia quedat atrapat amb el seu cavall. Segons el relat de Muntaner, el va ferir, el va obligar a rendir-se i el va conduir com a presoner fins a la vila.

    La seva relació amb Peralada

    La relació és directa: era veïna de Peralada i hi tenia un obrador de merceria i un hort.

    La seva història permet, a més, explicar una part de la vida quotidiana de la vila medieval: el paper de les dones, les hortes extramurs, els petits negocis i les dificultats que va comportar el setge de 1285.

    L’Ajuntament de Peralada ha recuperat la seva figura com a element central de la Fira Medieval de Na Mercadera, coneguda com «l’heroïna de Peralada».

    Per què és important?

    És un dels personatges femenins medievals més singulars vinculats a Peralada i un dels pocs personatges populars de la vila que coneixem gràcies a una font literària medieval de primer ordre.

    La seva història també és interessant perquè mostra com la Crònica de Muntaner no només parla de reis i nobles, sinó també de persones anònimes de Peralada.

    Sabies que…?

    • Muntaner diu expressament que la coneixia i l’havia vista personalment.
    • El seu episodi ocupa el capítol 124 de la Crònica.

    Per saber-ne més

  • Dalmau de Rocabertí i de Palau

    ? – 1304

    Qui era?

    Dalmau de Rocabertí i de Palau, conegut com Dalmau VI de Rocabertí, va ser vescomte de Rocabertí i un dels membres destacats del llinatge que va exercir durant segles el domini senyorial sobre Peralada.

    Era fill i successor del vescomte Jofre III de Rocabertí. El 1249 es va casar amb Ermessenda Desfar, hereva de les baronies de Navata i Calabuig i de part dels drets senyorials sobre Peralada.

    Va intervenir en els conflictes polítics i militars del regnat de Jaume I i participà en l’expedició a Sicília de 1282, on aportà 150 homes propis.

    La seva relació amb Peralada

    La seva vinculació amb Peralada és fonamental perquè el llinatge dels Rocabertí va consolidar el seu domini sobre la vila durant el segle XIII.

    La família va reforçar els seus drets feudals sobre Peralada i va convertir la vila en un dels centres del seu poder. Segons la tradició recollida per les fonts històriques, Dalmau va fer construir un palau a Peralada, on el cronista Ramon Muntaner situa l’estada de Jaume I l’any 1274.

    Per què és important?

    Representa el moment de consolidació del poder dels Rocabertí a Peralada, un llinatge que marcaria la història política i patrimonial de la vila durant segles.

    Sabies que…?

    • El 1274 el comte Hug V d’Empúries es comprometé a no impedir que els vassalls de Dalmau acudissin als mercats i fires de Peralada.
    • Va participar en l’expedició a Sicília amb 150 homes propis.

    Per saber-ne més

  • Pràxedis de Rocabertí i de Safortesa

    Peralada, 19 de setembre de 1618 – Barcelona, 1665

    Qui era?

    Pràxedis de Rocabertí i de Safortesa va ser una religiosa i pedagoga catalana, nascuda a Peralada el 1618. Era filla de Francesc Jofre I de Rocabertí i de Pacs, primer comte de Peralada, i de Magdalena de Safortesa. Formava part d’una nombrosa família de la nissaga Rocabertí i era germana de Joan Tomàs de Rocabertí, que arribaria a ser arquebisbe de València i inquisidor general d’Espanya.

    L’any 1646, als 27 anys, va ingressar juntament amb la seva germana Maria al convent de les canongesses agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada, on va esdevenir canongessa. Durant la Guerra dels Segadors, però, les dues germanes van ser acusades per les tropes franceses de mantenir-se fidels a Felip IV i van ser empresonades durant uns mesos al castell d’Hostalric.

    Després del seu alliberament, Pràxedis es va retirar a València. L’any 1657, per voluntat de Felip IV, es va traslladar a Barcelona per contribuir a la recuperació i consolidació del convent de l’Ensenyança, de la Companyia de Maria, fundat pocs anys abans. La seva trajectòria està vinculada, per tant, als inicis de l’educació femenina organitzada a Catalunya.

    La seva relació amb Peralada

    Pràxedis de Rocabertí va néixer a Peralada i va passar una part important de la seva joventut vinculada a la vila i al seu entorn familiar. El seu pare, Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, havia estat creat comte de Peralada el 1599, i Pràxedis va créixer en el context de la casa comtal que aleshores tenia a Peralada un dels seus principals centres.

    La seva relació amb Peralada es va reforçar especialment amb el seu ingrés al convent de Sant Bartomeu de Bell-lloc, una institució religiosa femenina estretament vinculada a la vila. La seva estada al convent i els episodis viscuts durant la Guerra dels Segadors formen part de la història de Peralada en un dels períodes més convulsos del segle XVII.

    La seva trajectòria posterior permet, a més, connectar Peralada amb la història de l’educació femenina a Catalunya: des del convent de Bell-lloc va acabar participant en la recuperació del convent de l’Ensenyança de Barcelona i en la consolidació de la Companyia de Maria.

    Per què és important?

    Pràxedis de Rocabertí és una figura singular perquè permet conèixer el paper que algunes dones de les famílies nobles catalanes van tenir en la vida religiosa i educativa del segle XVII.

    La seva trajectòria també mostra com la Guerra dels Segadors va afectar directament la família comtal de Peralada. El seu empresonament per les tropes franceses és un episodi documentat d’aquest conflicte i posa de manifest les tensions polítiques que van viure els membres de la casa Rocabertí.

    La seva posterior vinculació amb la Companyia de Maria la converteix, especialment, en una figura d’interès per a la història de l’educació femenina a Catalunya.

    Sabies que…?

    • Pràxedis va ser batejada a Peralada el 19 de setembre de 1618.
    • Durant la Guerra dels Segadors va ser empresonada al castell d’Hostalric, juntament amb la seva germana Maria, acusada de ser partidària de Felip IV.
    • Després de passar per València, l’any 1657 es va traslladar a Barcelona per contribuir a la recuperació del convent de l’Ensenyança, vinculat a la Companyia de Maria.
    • El seu germà Joan Tomàs de Rocabertí va arribar a ser arquebisbe de València i inquisidor general d’Espanya.

    Per saber-ne més

    • Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Diputació de Girona.
    • Gran Enciclopèdia Catalana, «Pràxedis de Rocabertí i de Safortesa».
    • Maria Mercè Gras, «Pràxedis de Rocabertí Safortesa», Diccionari Biogràfic de Dones.
    • Isabel de Azcárate, El Monasterio de la Enseñanza de Barcelona, 1645-1876.
    • Pierre Sanabre, La Guerra dels Segadors en l’Empordà i l’actuació de la casa comtal de Peralada (1955).
  • Joan Antoni de Rocabertí

    Segles XVII-XVIII

    Qui era?

    Joan Antoni de Rocabertí va ser un membre de la nissaga dels Rocabertí vinculat a Peralada i destacat especialment en l’àmbit musical. Es va formar musicalment a Montserrat i va desenvolupar una carrera vinculada a la música religiosa i cortesana.

    La documentació de la Gran Enciclopèdia Catalana el situa com a compositor i mestre de capella, amb una trajectòria que el va portar al palau reial de Madrid.

    La seva relació amb Peralada

    La seva vinculació amb Peralada prové del llinatge Rocabertí, que durant segles va exercir el domini senyorial sobre la vila i va impulsar també iniciatives culturals i educatives.

    La família Rocabertí va tenir un paper especialment important en la formació musical a Peralada. L’escola de música vinculada als comtes seria, segles més tard, un dels antecedents de la tradició musical que desembocaria en figures com els germans Serra.

    Per què és important?

    Permet explicar que la relació de Peralada amb la música i el mecenatge cultural no comença amb el Festival de Peralada del segle XX, sinó que té arrels molt més antigues vinculades als Rocabertí.

    Sabies que…?

    • Es va formar musicalment a Montserrat.
    • Va arribar a exercir com a mestre de capella del palau reial de Madrid.

    Per saber-ne més

  • Melcior de Ferrer i de Manresa

    Peralada, 1821 – la Bisbal d’Empordà, 18 de maig de 1884

    Qui era?

    Melcior de Ferrer i de Manresa va ser un compositor català del Romanticisme, nascut a Peralada en el si d’una família de l’aristocràcia i de grans propietaris. Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Va estudiar al col·legi dels jesuïtes de Niça, on es va formar també en orgue, i posteriorment va cursar la carrera de dret a Bolonya, on va entrar en contacte amb l’ambient musical italià del moment.

    De retorn a Catalunya, va estudiar música amb Josep Barba, mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona. La seva producció va ser molt àmplia i comprèn música religiosa, obres per a veu i piano, música instrumental i obres escèniques. Entre les seves composicions destaquen diverses misses, dos Rèquiems, dues misses de Glòria i un Stabat Mater, així com l’òpera Giuditta, estrenada a Girona l’any 1855, i la sarsuela Una broma pesada.

    La seva música reflecteix les influències del Romanticisme europeu i, especialment, de la tradició operística italiana que va conèixer durant els seus anys de formació. Bona part de la seva obra va ser concebuda per a la interpretació vocal i per als ambients musicals de les classes benestants del segle XIX.

    La seva relació amb Peralada

    Melcior de Ferrer i de Manresa va néixer a Peralada l’any 1821, fet que el situa entre els personatges nascuts a la vila que van assolir una projecció destacada més enllà de l’àmbit local.

    La seva família formava part de les famílies hisendades de l’època i estava vinculada a diversos territoris de Catalunya. Malgrat que la seva trajectòria musical es va desenvolupar principalment entre Barcelona, Girona, la Bisbal d’Empordà i altres ciutats, el seu origen peraladenc forma part de la seva identitat biogràfica i de la història cultural del municipi.

    El seu nom també permet vincular Peralada amb la història de la música catalana del segle XIX i amb la difusió del Romanticisme musical europeu a les comarques gironines.

    Per què és important?

    Melcior de Ferrer és un dels compositors catalans del segle XIX que van participar en la introducció i consolidació de les formes musicals del Romanticisme a Catalunya. La seva obra abasta diferents gèneres i mostra especialment una important dedicació a la música vocal i religiosa.

    Entre les seves obres destaca Giuditta, una òpera en dos actes amb llibret de Temistocle Solera, estrenada a Girona l’any 1855. També va compondre nombroses obres religioses, entre les quals destaca la Missa de Rèquiem, revisada poc abans de morir i interpretada en el seu funeral a la catedral de Barcelona l’any 1884.

    El seu llegat musical ha estat objecte de diversos estudis i, més recentment, de processos de recuperació i interpretació. L’any 2026 es va recuperar i interpretar novament la seva Missa de Rèquiem al Palau de la Música Catalana.

    Sabies que…?

    • Melcior de Ferrer va estudiar dret a Bolonya, però la seva principal dedicació artística va ser la música.
    • L’any 1881 el papa Lleó XIII li va concedir el títol de baró de Ferrer, en reconeixement a la seva dedicació a la música sacra.
    • A més de compositor, va escriure l’any 1867 un llibre de cuina en català, Llibre de guisados, escullits particularment de la cuyna estrangera, amb 83 receptes de cuina italiana, francesa i catalana.
    • Una part de les seves composicions va quedar inèdita durant dècades. L’any 2011 es va publicar una selecció de les seves cançons per a veu i piano, a partir, entre altres fonts, d’un quadern manuscrit conservat a l’arxiu familiar de la casa Ferrer-Noguer de Besalú.
    • El 15 de novembre de 2025, Peralada va acollir la recuperació del Rèquiem de Melcior de Ferrer, a l’església de Sant Martí, a càrrec del Cor i l’Orquestra de la Passió de la Bisbal.

    Per saber-ne més

    • Melcior de Ferrer i de Manresa (1821-1884), un compositor gairebé oblidat, de Jordi Frigola Arpa.
    • Notícia biogràfica i compositiva de Melcior de Ferrer i de Manresa (1821-1884), de Josep Maria Gregori i Cifré.
    • Giuditta, de Melchor de Ferrer: estudi de Joaquim Rabaseda sobre l’òpera estrenada a Girona el 1855.
    • Cançons per a veu i piano, edició musicològica de Joan Gay i Joaquim Rabaseda, publicada per Tritó i vinculada a l’ESMUC.
    • Llibre de guisados, escullits particularment de la cuyna estrangera (1867), estudi i transcripció de Pep Vila.
  • Antoni de Rocabertí i Dameto

    Recogida en GOLOBARDES, Miguel. El Convento del Carmen de Peralada, Barcelona, 1953. Era abogado.

    1831 – 1887

    Qui era?

    Antoni de Rocabertí i Dameto va ser un aristòcrata, advocat i mecenes català, membre de la nissaga Rocabertí-Dameto i germà de Tomàs de Rocabertí i de Joana Adelaida. Va rebre formació universitària en dret i, juntament amb els seus germans, va formar part de la darrera generació dels Rocabertí directament vinculada a Peralada.

    L’any 1875, després de la mort del seu pare, Francesc Xavier de Rocabertí, Antoni i el seu germà Tomàs van assumir el patrimoni familiar i van establir-se a Peralada. Antoni va exercir un paper especialment destacat en la promoció cultural i educativa de la vila.

    La seva relació amb Peralada

    Antoni de Rocabertí va ser un dels principals impulsors de la transformació cultural de Peralada durant el darrer quart del segle XIX. Juntament amb el seu germà Tomàs, va impulsar la restauració del castell i del convent del Carme i va convertir Peralada en un important centre d’activitat cultural.

    Va promoure una escola gratuïta de primeres lletres, coneguda com l’Escola de Palaci, on l’ensenyament es complementava amb música, arts i oficis, teatre, gimnàstica i jardineria. També va impulsar un teatre, un cor i la cobla La Principal de Peralada, i va tenir un paper destacat en la creació de la biblioteca del palau.

    La seva acció de mecenatge va ser especialment important per al desenvolupament de la música a Peralada i constitueix un dels antecedents de la tradició musical que encara identifica la vila.

    Per què és important?

    Antoni de Rocabertí és una figura clau per entendre la transformació de Peralada a finals del segle XIX. Més enllà del seu títol nobiliari, el seu llegat es troba especialment en les iniciatives educatives i culturals que va promoure.

    La seva aposta per l’educació, la música i les arts va contribuir a crear les condicions perquè Peralada es convertís en un important centre musical, amb figures i formacions que posteriorment tindrien projecció més enllà de la vila.

    Sabies que…?

    • Va ser un gran admirador del poeta Jacint Verdaguer.
    • Va ser un dels principals impulsors de l’Escola de Palaci, que oferia educació gratuïta als infants i incorporava la música i les arts entre els seus ensenyaments.
    • La seva tasca de mecenatge va contribuir decisivament al naixement de La Principal de Peralada i al desenvolupament de la tradició musical de la vila.

    Per saber-ne més

    • Inés Padrosa Gorgot, L’esperit de la Renaixença i el mecenatge dels comtes: creació de l’escola, dins La Principal de Peralada (1990).
    • Jaume Barrachina, Sobre la col·lecció dels comtes de Peralada.
    • Museu del Castell de Peralada, Els comtes de Peralada & Mallorca.
  • Joana Adelaida de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí

    Recogida en GOLOBARDES, Miguel. El Convento del Carmen de Peralada, Barcelona, 1953.

    París, 27 de novembre de 1834 – Requesens, 29 de juny de 1899

    Qui era?

    Joana Adelaida de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí va ser comtessa de Peralada, vescomtessa de Rocabertí, comtessa de Savallà i marquesa de Bellpuig, entre altres títols. Va ser filla de Francesc Xavier de Rocabertí-Dameto i de Margarida de Verí i de Salas i germana d’Antoni i Tomàs de Rocabertí.

    Va néixer a París el 27 de novembre de 1834 i el 1856 es va casar amb Ramon Despuig i Fortuny, VIII comte de Montenegro i X comte de Montoro. El matrimoni no va tenir descendència. Quan va morir el seu germà Tomàs, el 1898, Joana Adelaida va heretar els títols i el patrimoni familiar, convertint-se en la darrera representant de la nissaga Rocabertí.

    Va morir sobtadament al castell de Requesens el 29 de juny de 1899. La seva mort va generar certa controvèrsia i es va arribar a plantejar la possibilitat que hagués estat enverinada, tot i que aquest aspecte s’ha de presentar com una qüestió controvertida i no com un fet acreditat.

    La seva relació amb Peralada

    La relació amb Peralada és directa i excepcional: Joana Adelaida va ser la darrera comtessa de Peralada de la nissaga Rocabertí.

    Després de la desamortització de 1835, els Rocabertí van recuperar la propietat del convent del Carme. Durant la segona meitat del segle XIX, els tres germans —Antoni, Tomàs i Joana Adelaida— van reprendre la vinculació directa amb Peralada i van impulsar una important transformació del conjunt monumental. El convent va ser restaurat i destinat també a activitats educatives i culturals.

    Joana Adelaida va compartir amb els seus germans aquesta etapa de recuperació del patrimoni familiar. El seu germà Tomàs va impulsar la restauració del castell de Requesens i altres actuacions patrimonials, mentre que Antoni va destacar especialment pel seu mecenatge cultural i educatiu. Joana Adelaida va continuar vinculada a aquest patrimoni fins a la seva mort.

    La seva figura és especialment important per entendre el final de la presència dels Rocabertí a Peralada. Després de la seva mort, el títol de comte de Peralada i el vescomtat de Rocabertí van passar a altres membres de la família, mentre que la propietat del palau i l’arxiu van seguir una altra línia successòria. Finalment, el conjunt monumental de Peralada seria venut el 1923 a Miquel Mateu.

    Per què és important?

    Joana Adelaida és una figura clau per entendre els darrers anys de la nissaga Rocabertí i la transformació del patrimoni de Peralada durant el segle XIX.

    La seva etapa coincideix amb la recuperació i restauració del convent del Carme, la transformació del castell i el desenvolupament del jardí projectat el 1877 per François Duvillers. El període dels darrers Rocabertí és també l’origen de part de les col·leccions artístiques i bibliogràfiques que posteriorment es van conservar al Palau de Peralada.

    Per això, en una secció municipal de Personatges històrics de Peralada, té sentit que hi aparegui no només com a noble, sinó com a la dona que tanca gairebé set segles de vinculació del llinatge Rocabertí amb Peralada.

    Sabies que…?

    • És enterrada al convent del Carme de Peralada. La seva làpida sepulcral conserva una llarga relació dels seus títols nobiliaris.
    • Va ser l’última representant de la nissaga Rocabertí. Amb la seva mort el 1899, els títols i el patrimoni familiar es van repartir entre diferents hereus.
    • El seu germà Tomàs i ella van impulsar entre 1893 i 1899 la reconstrucció del castell de Requesens, una de les grans intervencions patrimonials de l’època.

    Per saber-ne més

  • Tomàs de Rocabertí i Dameto

    Recogida en GOLOBARDES, Miguel. El Convento del Carmen de Peralada, Barcelona, 1953. Era ingeniero de minas

    Palma de Mallorca, 1840 – Palma de Mallorca, 29 de gener de 1898

    Qui era?

    Tomàs de Rocabertí i Dameto va ser el dotzè comte de Peralada, vescomte de Rocabertí i membre de la nissaga Rocabertí-Dameto. Era fill de Francesc Xavier de Rocabertí i germà d’Antoni i de Joana Adelaida.

    Va estudiar enginyeria de mines i va desenvolupar una especial vinculació amb l’arquitectura i la restauració del patrimoni familiar. L’any 1875, juntament amb els seus germans, es va establir a Peralada, on va dedicar bona part dels seus esforços a la recuperació del patrimoni dels Rocabertí.

    La seva relació amb Peralada

    Tomàs de Rocabertí és una figura fonamental per entendre l’aspecte actual del castell i del conjunt monumental de Peralada. Després d’establir-se a la vila, va dirigir personalment bona part de les obres de restauració i ampliació del castell i del convent del Carme.

    Les intervencions es van fer seguint els gustos neomedievals i romàntics propis de la segona meitat del segle XIX. També se li atribueix la construcció dels jardins del palau, projectats en aquesta mateixa etapa.

    Després de la mort del seu germà Antoni, l’any 1887, Tomàs va assumir també els títols que aquest havia conservat i es va instal·lar definitivament a Peralada. Entre 1893 i 1899, juntament amb la seva germana Joana Adelaida, va impulsar la reconstrucció del castell de Requesens.

    Per què és important?

    Tomàs de Rocabertí és un dels principals responsables de la configuració arquitectònica i patrimonial de la Peralada que coneixem avui. La seva intervenció va transformar l’antic castell dels Rocabertí i el convent del Carme en el conjunt monumental que, amb diverses modificacions posteriors, ha arribat fins als nostres dies.

    La seva figura també és inseparable de la del seu germà Antoni. Mentre Antoni va destacar especialment pel mecenatge educatiu i musical, Tomàs va tenir un paper més vinculat a la restauració arquitectònica i al patrimoni.

    Sabies que…?

    • Era enginyer de mines de formació.
    • Va ser un dels primers fotògrafs afeccionats de l’Alt Empordà i es conserven fotografies seves de Peralada i de les obres de restauració.
    • Va impulsar, juntament amb Joana Adelaida, la reconstrucció del castell de Requesens entre 1893 i 1899.

    Per saber-ne més

    • Inés Padrosa Gorgot, Mallorca en el castillo de Peralada: o cómo vestir un palacio en el siglo XIX.
    • Jaume Barrachina, Sobre la col·lecció dels comtes de Peralada.
    • Museu del Castell de Peralada, Els comtes de Peralada & Mallorca.
  • Josep Clos i Pagès | Bisbe de Zamboanga (Illa de Mindanao-Filipines)

    Peralada, 23 d’abril de 1859 – Zamboangai, Filipines, 3 d’agost de 1931

    Qui era?

    Josep Clos i Pagès va ser un eclesiàstic i jesuïta català que va desenvolupar bona part de la seva trajectòria a les Filipines, on va exercir una intensa activitat docent i religiosa. Va néixer a Peralada el 23 d’abril de 1859, en el si d’una família molt modesta, a la casa coneguda com a Can Criquetes, actualment el Sepulcre.

    Va rebre les primeres ensenyances del mestre públic de Peralada, Anicet Vilar. Als dinou anys va marxar de la vila per continuar els estudis a Banyoles i posteriorment a Tortosa. El 24 de juliol de 1878 va ingressar a la Companyia de Jesús a Veruela, a l’Aragó, i el 29 de juliol de 1894 va ser ordenat sacerdot.

    Entre 1881 i 1888 va ser professor del Col·legi del Sagrat Cor de Jesús de Barcelona. El 1897 va ser destinat a les Filipines, on va desenvolupar diferents responsabilitats docents i religioses. Va ser rector del Col·legi de Manila i, a partir de 1915, del Col·legi de Zamboanga. La seva activitat també va estar molt vinculada a l’estudi de les llengües indígenes de les Filipines.

    La seva relació amb Peralada

    Josep Clos i Pagès va néixer i va viure a Peralada durant els primers dinou anys de la seva vida. Procedent d’una família humil, va rebre a la vila la seva primera formació abans d’emprendre una trajectòria que el portaria molt lluny del seu poble natal.

    La seva vinculació amb Peralada no es va perdre amb la seva marxa. L’any 1925, després de gairebé quatre dècades a les Filipines, va tornar a la seva vila natal i s’hi va allotjar com a hoste del rector, mossèn Joan Rodó Sureda. Aquest retorn va permetre recuperar el contacte amb la vila d’origen després de molts anys de dedicació a la seva tasca religiosa i docent.

    Actualment, Peralada conserva el seu record en el carrer del Doctor Clos, dedicat a aquest peraladenc que va arribar a ocupar una de les principals responsabilitats eclesiàstiques de les Filipines.

    Per què és important?

    Josep Clos i Pagès és un dels peraladencs que va assolir una projecció internacional més destacada. La seva trajectòria el va portar de l’escola de Peralada a la Companyia de Jesús i, finalment, a ser bisbe de Zamboanga, a l’illa de Mindanao.

    La seva tasca va anar més enllà de l’àmbit estrictament religiós. Va dedicar bona part de la seva vida a l’ensenyament i va ser un dels principals impulsors de l’estudi científic de les llengües indígenes de les Filipines. El 7 de maig de 1920 va ser nomenat bisbe de Zamboanga i el 17 d’octubre del mateix any va ser consagrat bisbe. Va ocupar aquesta responsabilitat fins a la seva mort, el 1931.

    Sabies que…?

    • Josep Clos va néixer en una família molt humil de Peralada i va rebre les seves primeres lliçons del mestre públic de la vila, Anicet Vilar.
    • Va passar més de quaranta anys fora de Catalunya abans de tornar a Peralada l’any 1925.
    • Va ser bisbe de Zamboanga durant onze anys, entre 1920 i 1931.
    • A més de la seva activitat religiosa, es va distingir per la seva tasca docent i pel seu interès en l’estudi de les llengües indígenes de les Filipines.
    • A Peralada té dedicat el carrer del Doctor Clos.

    Per saber-ne més

    • Inés Padrosa Gorgot, Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Diputació de Girona, 2009.
    • Tomàs Vicens, Dos peraladencs il·lustres: el pare Josep Clos i Pagès, bisbe de Zamboanga (illa de Mindanao-Filipines) – Antoni de Rocabertí i de Dameto, comte de Zavellà, 1931.
    • Revista de Girona, «Els últims gironins de Filipines».
    • Història de la Companyia de Jesús a Catalunya.
  • Miquel Serra i Bonal

    Peralada, 18 de març de 1867 – Peralada, 23 de juliol de 1923

    Qui era?

    Miquel Serra i Bonal va ser músic, compositor i instrumentista, i una de les figures essencials de la tradició musical de Peralada de finals del segle XIX i començaments del XX.

    Va estudiar a l’escola de música de Peralada creada sota el patrocini dels comtes. El 1890, amb el seu germà Josep, va fundar La Principal de Peralada, cobla que arribaria a tenir una notable projecció fora de l’Empordà.

    També va compondre sardanes i peces corals. Entre les seves obres hi ha La nina enyorosa, Cap a la posta, Flors boscanes i Guspires catalanes.

    La seva relació amb Peralada

    La seva vida està estretament vinculada a Peralada. Hi va néixer, hi va créixer i hi va formar-se musicalment.

    Juntament amb el seu germà Josep, va convertir la vila en un important focus de formació i producció musical. La Principal de Peralada esdevindria una de les cobles més destacades de l’època.

    Per què és important?

    És un dels responsables de la consolidació de Peralada com a vila musical i sardanista a finals del segle XIX.

    Sabies que…?

    • Va néixer a Peralada el 18 de març de 1867.
    • Va viure amb la seva família al número 7 de la plaça del Carme, on tenien una botiga de queviures i un cafè.

    Per saber-ne més

  • Josep Serra i Bonal

    Peralada, 23 de setembre de 1874 – Barcelona, 14 de febrer de 1939

    Qui era?

    Josep Serra i Bonal va ser músic i compositor, i una de les figures fonamentals de la renovació de la sardana entre finals del segle XIX i principis del XX.

    Es va formar a l’escola de música creada i finançada pels comtes de Peralada. Amb només setze anys, el 1890, va fundar amb el seu germà Miquel La Principal de Peralada, de la qual fou instrumentista i posteriorment director artístic.

    Va compondre més de 250 sardanes i va contribuir a l’evolució de la música per a cobla. Entre les seves obres destaquen La pubilla empordanesa, La reina de les flors, Idil·li i Peralada.

    La seva relació amb Peralada

    Josep Serra va néixer i es va formar a Peralada. La seva trajectòria musical està íntimament relacionada amb l’escola dels comtes i amb La Principal de Peralada.

    La cobla va actuar a Barcelona i va acompanyar l’Orfeó Català en el seu viatge de 1914 a París i Londres, portant el nom de Peralada més enllà de Catalunya.

    Per què és important?

    És un dels músics peraladencs més importants i una figura clau en la història de La Principal de Peralada i de la sardana.

    Sabies que…?

    • Va compondre la seva primera sardana quan només tenia 11 anys.
    • La seva sardana Peralada, de 1926, porta directament el nom de la vila.

    Per saber-ne més

  • Joaquim Serra Corominas

    Peralada, 4 de març de 1907 – Barcelona, 17 de novembre de 1957

    Qui era?

    Joaquim Serra i Corominas va ser un compositor i pianista català, considerat una de les figures més destacades de la música per a cobla del segle XX. Va néixer a Peralada el 4 de març de 1907, fill del també músic i compositor peraladenc Josep Serra i Bonal i de Maria Àngels Corominas.

    Els seus primers coneixements musicals els va rebre del seu pare i de la seva tia. La família es va traslladar primer a Figueres i, posteriorment, a Barcelona, on Joaquim Serra va continuar la seva formació a l’Escola Municipal de Música. Hi va tenir com a mestres, entre d’altres, Lluís Millet, Carles Pellicer i Enric Morera, i també va rebre la influència musical d’Eduard Toldrà.

    Des de molt jove va destacar com a compositor. Va escriure la seva primera sardana, La primera volada, quan tenia només catorze anys. Posteriorment va ampliar la seva producció a la música de cambra, la música simfònica, els ballets, les cançons i altres gèneres.

    També va desenvolupar una important activitat professional en l’àmbit musical. El 1934 va ser nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona i, després de la Guerra Civil, va continuar treballant en diferents projectes musicals, entre els quals la direcció de l’Esbart Verdaguer i de la Cobla Barcelona.

    La seva relació amb Peralada

    Joaquim Serra va néixer a Peralada, al domicili familiar del carrer de l’Hospital, número 18. Tot i que la família es va traslladar a Figueres quan ell era petit i posteriorment a Barcelona, el seu origen peraladenc forma part inseparable de la seva biografia.

    La seva relació amb Peralada s’emmarca, a més, en una important nissaga musical de la vila. El seu pare, Josep Serra i Bonal, i el seu oncle Miquel Serra i Bonal van ser músics i fundadors de La Principal de Peralada l’any 1890. Tots dos s’havien format en l’escola de música vinculada als comtes de Peralada.

    Joaquim Serra va continuar aquesta tradició familiar, però la va portar molt més enllà. La seva obra va contribuir a consolidar Peralada com un dels llocs de referència de la història de la música per a cobla i de la sardana. La seva figura forma part, per tant, d’una tradició musical peraladenca que s’estén des de l’escola dels Rocabertí fins als germans Serra i les generacions posteriors.

    Per què és important?

    Joaquim Serra és considerat una de les figures fonamentals de la música per a cobla del segle XX. La seva aportació va anar més enllà de la composició de sardanes: va explorar les possibilitats tímbricques, formals i expressives de la cobla i va ampliar-ne considerablement el repertori.

    Entre les seves obres més conegudes hi ha Impressions camperoles, La fira, La presó de Lleida, La primera volada, A Montserrat, Les danses de Castellterçol i el poema simfònic Puigsoliu, considerat una de les seves obres mestres.

    També va tenir un paper important en la reflexió sobre la música per a cobla. El seu Tractat d’instrumentació per a cobla, publicat pòstumament el 1957, es va convertir en una obra de referència per als compositors interessats en aquesta formació.

    La seva importància també es reflecteix en el fet que diverses poblacions catalanes han dedicat carrers o espais públics a la seva memòria.

    Sabies que…?

    • Va compondre la seva primera sardana amb només 14 anys, La primera volada, iniciant així una trajectòria que el portaria a convertir-se en un dels grans compositors de música per a cobla.
    • El seu Tractat d’instrumentació per a cobla continua sent una obra de referència per entendre les possibilitats dels instruments que formen aquesta agrupació.
    • La seva obra Puigsoliu, de 1957, és un poema simfònic per a cobla i constitueix una de les seves creacions més destacades.

    Per saber-ne més

    Bibliografia i recursos

  • Miquel Golobardes i Vila

    Peralada, 2 de febrer de 1909 – Barcelona, 20 de maig de 1971

    Qui era?

    Miquel Golobardes i Vila va ser historiador, mestre, catedràtic de grec i estudiós de la història de Catalunya i de l’Empordà. Va néixer a Peralada el 2 de febrer de 1909, en el si d’una família pagesa, i va rebre els primers ensenyaments a l’escola dels comtes de Peralada. Des de jove va mostrar un gran interès per la lectura i l’estudi.

    Després de treballar inicialment al camp, va reprendre els estudis i va cursar Magisteri a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya durant el curs 1934-1935. Posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història Antiga. La Guerra Civil i la posterior depuració del magisteri van condicionar la seva trajectòria professional.

    La seva activitat investigadora es va centrar especialment en la història medieval de Catalunya i la pagesia de remença. La seva principal obra, Els remences dins el quadre de la pagesia catalana fins al segle XV, va ser concebuda com a tesi doctoral i publicada en dos volums per les Edicions de la Biblioteca del Palau de Peralada.

    La seva relació amb Peralada

    La vinculació de Miquel Golobardes amb Peralada és especialment estreta. Hi va néixer, hi va passar els primers anys de la seva vida i s’hi va formar a l’escola dels comtes. Malgrat desenvolupar bona part de la seva trajectòria professional fora de la vila, va mantenir sempre una forta vinculació amb el seu poble d’origen.

    La seva relació amb Peralada també va ser fonamental en la seva activitat com a historiador. Va estudiar diversos aspectes de la història de la vila i del seu patrimoni, i va publicar obres específicament dedicades a Peralada, entre elles El Convento del Carmen de Peralada (1953) i Peralada. Condado, villa, palacio (1959).

    També va estar vinculat a la Biblioteca del Palau de Peralada, de la qual va ser director de les seves edicions. Des d’aquest projecte editorial es van publicar diversos dels seus treballs i una part important de la seva recerca històrica.

    Per què és important?

    Miquel Golobardes és important per a Peralada perquè va ser un dels historiadors que més va contribuir a estudiar, documentar i divulgar la història de la vila i del seu patrimoni durant el segle XX.

    La seva obra sobre Peralada i el convent del Carme continua apareixent com a referència en estudis posteriors sobre el municipi. També va treballar directament amb documentació de l’antic arxiu comtal: de les 185 peces documentals transcrites en la seva obra sobre els remences, 30 provenien de l’arxiu comtal de Peralada.

    Sabies que…?

    • Va començar la seva vida professional com a pagès abans de reprendre els estudis i convertir-se en historiador i professor.
    • La seva tesi sobre els remences havia estat presentada l’any 1954, però la seva publicació definitiva es va fer en dos volums, el 1970 i el 1973, aquest darrer pòstumament.
    • El 2009, amb motiu del centenari del seu naixement, Peralada va acollir un homenatge a la seva figura a la Biblioteca del Castell.

    Per saber-ne més